dimarts, 28 de gener de 2020

Sobre temporals de Llevant o Llevantades


Escrit arran de la llevantada de gener de 2020

Escrit arran de la llevantada de desembre de 2008

Escrit procedent de geocties, entrat l'any 1996 arran d'alguna llevantada i amb diverses actualitzacions amb succesius temporals mentre feia de predictor maritim al GPV de Barcelona i fins que va deixar d'actualitzar-se geocities: http://oratge.org/LLEVANT.html


SOBRE TEMPORALS DE LLEVANT O LLEVANTADES

Les situacions de llevant són les qu eprodueixen més tongades de mal temps i, juntament amb les delNW, són les que produeixen vents més forts a la costa catalana, amb la diferència que els nostres costers tenen molts refugis naturals per a les situacions del NW i molt pocs perles de llevant tret dels ports artificials.

Cal diferenciar les situacions de llevant que només produeixen nuvolositat i precipitacions febles, especialment a les costes i alprelitoral, dels autèntics temporals de llevant o llevantades, anomenats per Josep Pla com a complets. El temporal de llevant o llevantada és triple: mar, aigua i vent. A vegadesperò, la llevantada és "seca", és a dir sense pluja. Altres vegades només és temporal de mar, és la mar de fons de llevant, la més efectiva a la costa catalana ja que l'onatge pot arribar des de les costes d eCòrsega i Sardenya a gairebé 1000 Km. Són molt temuts per la gent de mar per la facilitat amb que aixequen maregassa o mar brava (onades de 4 a 6 metres) amb vents del primer quadrant, E-NE, que poden arribar a cops de 200 Km/h.

Tot i la espectacularitat i la perillositat del fenomen, és una de les peculiaritats meteorològiques de la meteorologia mediterrània menys estudiada, segurament perquè l'explicació d'aquests temporals cal cercar-la a les capes altes de la troposfera, on una baixa freda deslligada del corrent general , sovint gota d'aire fred , i un correnten raig actuen de catalitzadors delfenomen. Segons els mapes de superfície, la costa catalana ha de quedar a la vora sud-oriental d'un anticicló centro-europeu o bé sota la influència d'una depressió secundària filla d'una de principal situada a les IllesBritàniques. Sempre que una baixa isolada o una  gota d'aire fred es posicioni alsud-oest peninsular amb un corrent en raig apuntant la costacatalana, i la situació en superfície sigui com la descrita, haurem de pensar en la possibilitat d'un temporal del levant.

EXPLICACIÓ : La mediterrània occidental, a mig camí del món polar i tropical, és el racó més ciclogenètic del món, és a dir ellloc més propens per a crear o fer créixer depressions.Aquesta peculiaritat és deguda, principalment, al fet d'ésser un mar càlid i envoltat de muntanyes altes. L'explicació de les llevantades cal cercar-la en un tipus concret de ciclogènesis: l'anomenada d'Argèlia, per la qual una depressió al Golf de Cadis pot endinsar-se cap a la Mediterrània i aprofundir-se extraordinàriament. Aquest tipus de ciclogènesis es dóna en èpoques on la insolació encara (tardor) o ja (primavera) és forta, però són prou hivernals perquè l'aire fred pugui davallar força de latitud (gota d'aire fred).

Pel que fa al calendari de les llevantades, es donen preferentment ales estacions de transició o primaveres, tot i quetambé es poden presentar a l'hivern i esporàdicament  a l'estiu. Dins la tardor predomina l'octubre. A la primavera, es donen per igual al març, abril i maig. (Aquests solen anar acompanyats de pluges de fang, sobretot els de l'abril i alguna delmarç). A l'hivern, el desembre és el mes mé sfavorable.

Al cap de l'any se'n poden comptar entre 5 i 10 de mitjana, si bé hi són incloses aquelles situacions de llevants menors o de rolada, que només piquen la mar, com a molt, fins a onades de 1 a 3 metres. La durada mínima acostuma a ésser d'unes 24 hores si bé es poden allargar fins a 2, 3 o 4 dies.

La meteorologia popular sol associar els canvis d'estació amb temporals de llevant, tret de l'equinocci d'estiu que s'associa amb la tramuntanada de Sant Antoni. Els altres temporals de l'any, que segons Josep Pla rarament manquen, setmana amunt setmana avall són: el temporal del rentabótes (equinocci de tardor), el de les faves (equinocci de primavera) i l'aiguat de SantaLlúcia (solstici d'hivern).

dimarts, 18 d’agost de 2009

Papers fiblonaires







  • Riesgos climáticos: TORNADOS i VENTS SIMILITORNÀDICS 1992-2018 http://arus.cat/fiblons/2019TORNADOS.pdf
  • 25 años de tornados en Cataluña (1992-2017)   Presentación  Joan Arús. Sexto Simposio Nacional de Predicción de AEMET Madrid 19 septiembre de 2018 ppt  http://sextosimposio.aemet.es/ doc texto completo
  • Doppler radar observations of two tornadic thunderstorm cases in the western Mediterranean region J. Bech, O. Rodriguez, P. Altube, T. Rigo, N. Pineda, S. Castán, J. Arús, and J. Montanyà abstract 348 ERAD2018 - Session 2. Mesoscale and severe weather http://library.wur.nl/WebQuery/wurpubs/fulltext/454537 
  • Las trombas marinas de San Feliu De Guíxols (2/IX/1965) y Málaga (8/III/1971): entre las más mediáticas del Siglo XX . Primera parte  Segunda parte 
  • Resum tornàdic a Catalunya (1994-2016)
  • Riesgos climáticos: TORNADOS i VENTS SIMILITORNÀDICS 1994-2016 arus.cat/fiblons/TORNADOSpdf3.pdf
  • Riesgos climáticos: TORNADOS i VENTS SIMILITORNÀDICS 1994-2014 
  • Avui 31 d'agost de 2014 ja fa 20 anys del Tornado de l'Espluga. Resum de 20 anys de fiblons
  • Nou cas d'estudi: fibló de Vilabella, 30 de maig de 2014
  • Mànegues i caps de fibló a Catalunya, 1994-2013 Resum Programa Trobades
  • "A study of the 21 March 2012 tornadic quasi linear convective system in Catalonia"  Bech, J. , Arús, J., Castán, S., Pineda, N., van der Velde, O., Montañá, J.,  7th European Conference on Severe Storms,Helsinki, Finland, June 3-7, 2013.
  • Resum tornàdic a Catalunya (1994-2012)
  • Tornadoes and waterspouts in Catalonia (1950–2009)  corrigendum
  • A Mediterranean nocturnal heavy rainfall and tornadic event. Part I: Overview, damage survey and radar analysis
  • AN OBSERVATIONAL DESCRIPTION OF A TORNADIC SEVERE WEATHER EVENT, 2 nov 2008
  • A database about the tornadic activity in Catalonia (NE Spain) since 1994 Nasa  link link2
  • Synoptic and mesoscale diagnosis of a tornado event in Castellcir, Catalonia, on 18th October 2006
  • Tornado damage analysis of a forest area using site survey observations, radar data and a simple analytical vortex model
  • A Mediterranean derecho: Catalonia (Spain), 17th August 2003
  • DOPPLER RADAR OBSERVATIONS OF THE 7 SEPTEMBER 2005 TORNADIC THUNDERSTORM NEAR BARCELONA
  • An observational study of the 7 September 2005 Barcelona tornado outbreak
  • An observational study. Meteorol. Appl. 4, 207-217 (1997)
  • A diagnostic study. Meteorol. Appl. 6, 11-27 ( 1999)
  • Situació del 31 d'agost de 1994: el "tornado" de l'Espluga de Francolí 


  • dimarts, 25 de març de 2008

    Qui Fou? (Col.laboració Penell)

    Qui Fou? (Col.laboració revista Penell): Antoni Castejon , Mariano Medina , Benet Viñes , Miquel Ballester, Francesc Salvà i Campillo , Eduard Fontserè, Josep Maria Jansà, Ramon Jardí , Mariano Doporto, Rafel Patxot, Francisco Morán, Joaquim Febrer , José Maria Lorente, Frederic Faura, José Galbis, Josep Algué, Arturo Duperier, Manuel Àlvarez de Castrillón, Josep Pratdesaba, Hermenegilgo Gorría, Josep Pons, Manuel Cazador, Gabriel Campo, Fernando García de Castro, Manuel Serinanell, Josep Via, Joan Pardo, ...Maria Campmany-Mercedes Potau-Josefina Ricart

    diumenge, 19 d’agost de 2007

    Excursions recomanades de caire meteorològic

    1. Cap de Biarra-Cap de Creus: tramuntana i contraban
    2. Cap Ras: joc de vents
    3. Cala Estreta
    4. Vilanova-home mort-Sitges: l'any dels negats
    5. Platja guineus-Cupot-Roc Sant Gaità-pedrera-Tiro de la gallina-capellans-ermita de Berà
    6. Salats i muntanyans
    7. Tamarit-Platja Llarga: efectes del mestral i de fiblons. Trinxeres, meteorits i pedreres i saunes romanes.
    8. Miracle-arrabassada-platja llarga
    9. Cap Salou: cala crancs platja de llevant
    10. Ruta de l'arròs. 14km Ampolla-Goleró
    11. Ruta dels Penys-segats. 7km. Ampolla-cala Àliga
    12. Ruta dels pins. 9km. Cala Àliga-Ametlla de mar
    13. Ruta dels bandolers 5km. L'Hospitalet-punta de les Rojales

    Lectures recomanades de caire meteorològic

    1.- Joaquim Ruyra (Girona 1858 - Barcelona 1939) 2003 Any Ruyra

    • Pinya de Rosa (Marines i Boscatges)
      • Editorial selecta
    Descripcions de paisatges mariners, especialment de Blanes, estats del cel i de la mar, i sobretot, realment interessants els capítols sobre Mànegues marines i Mar de llamp. És l'escriptor que millor ha parlat i escrit de la mar. Precisament s'ha triat el centenari de la publiació d'aquest llibre -Marines i boscatges, refet pels anys vint amb el titol de Pinya de Rosa- per la celebració de l'any Ruyra

    Més informació: avui diumenge 10-març-2003: http://www.avui.es/avui/diari/03/mar/09/490109.htm versió pdf


    2.- Josep Pla (Palafrugell 1897 - Llofriu 1981)

    • El Geni del País i altres proses
      • Edicions 62
    Assaig sobre la meteorologia del país. Descripcions del joc de vents a l'Empordà (Garbí - Tramuntana). A tall d'exemple "pràctic" és també altament interessant l'escrit Contraban, on descriu les peripècies causades per les mestralades que solen dificultar la navegació entre Cap de Biarra i Cap de Creus.


    3.- Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló 1831 - la Jonquera 1897)

    Descripcions de paisatges i situacions meteorològiques del Pirineu oriental. Realment interessant la descripció de la pesquera de truites a l'estany de Carençà i algunes regles de predicció local pel dia en qüestió.

    Els coneixíeu??? Què us han semblat??