dimarts, 28 de gener de 2020

Sobre temporals de Llevant o Llevantades


Escrit arran de la llevantada de gener de 2020

Escrit arran de la llevantada de desembre de 2008

Escrit procedent de geocties, entrat l'any 1996 arran d'alguna llevantada i amb diverses actualitzacions amb succesius temporals mentre feia de predictor maritim al GPV de Barcelona i fins que va deixar d'actualitzar-se geocities: http://oratge.org/LLEVANT.html


SOBRE TEMPORALS DE LLEVANT O LLEVANTADES

Les situacions de llevant són les qu eprodueixen més tongades de mal temps i, juntament amb les delNW, són les que produeixen vents més forts a la costa catalana, amb la diferència que els nostres costers tenen molts refugis naturals per a les situacions del NW i molt pocs perles de llevant tret dels ports artificials.

Cal diferenciar les situacions de llevant que només produeixen nuvolositat i precipitacions febles, especialment a les costes i alprelitoral, dels autèntics temporals de llevant o llevantades, anomenats per Josep Pla com a complets. El temporal de llevant o llevantada és triple: mar, aigua i vent. A vegadesperò, la llevantada és "seca", és a dir sense pluja. Altres vegades només és temporal de mar, és la mar de fons de llevant, la més efectiva a la costa catalana ja que l'onatge pot arribar des de les costes d eCòrsega i Sardenya a gairebé 1000 Km. Són molt temuts per la gent de mar per la facilitat amb que aixequen maregassa o mar brava (onades de 4 a 6 metres) amb vents del primer quadrant, E-NE, que poden arribar a cops de 200 Km/h.

Tot i la espectacularitat i la perillositat del fenomen, és una de les peculiaritats meteorològiques de la meteorologia mediterrània menys estudiada, segurament perquè l'explicació d'aquests temporals cal cercar-la a les capes altes de la troposfera, on una baixa freda deslligada del corrent general , sovint gota d'aire fred , i un correnten raig actuen de catalitzadors delfenomen. Segons els mapes de superfície, la costa catalana ha de quedar a la vora sud-oriental d'un anticicló centro-europeu o bé sota la influència d'una depressió secundària filla d'una de principal situada a les IllesBritàniques. Sempre que una baixa isolada o una  gota d'aire fred es posicioni alsud-oest peninsular amb un corrent en raig apuntant la costacatalana, i la situació en superfície sigui com la descrita, haurem de pensar en la possibilitat d'un temporal del levant.

EXPLICACIÓ : La mediterrània occidental, a mig camí del món polar i tropical, és el racó més ciclogenètic del món, és a dir ellloc més propens per a crear o fer créixer depressions.Aquesta peculiaritat és deguda, principalment, al fet d'ésser un mar càlid i envoltat de muntanyes altes. L'explicació de les llevantades cal cercar-la en un tipus concret de ciclogènesis: l'anomenada d'Argèlia, per la qual una depressió al Golf de Cadis pot endinsar-se cap a la Mediterrània i aprofundir-se extraordinàriament. Aquest tipus de ciclogènesis es dóna en èpoques on la insolació encara (tardor) o ja (primavera) és forta, però són prou hivernals perquè l'aire fred pugui davallar força de latitud (gota d'aire fred).

Pel que fa al calendari de les llevantades, es donen preferentment ales estacions de transició o primaveres, tot i quetambé es poden presentar a l'hivern i esporàdicament  a l'estiu. Dins la tardor predomina l'octubre. A la primavera, es donen per igual al març, abril i maig. (Aquests solen anar acompanyats de pluges de fang, sobretot els de l'abril i alguna delmarç). A l'hivern, el desembre és el mes mé sfavorable.

Al cap de l'any se'n poden comptar entre 5 i 10 de mitjana, si bé hi són incloses aquelles situacions de llevants menors o de rolada, que només piquen la mar, com a molt, fins a onades de 1 a 3 metres. La durada mínima acostuma a ésser d'unes 24 hores si bé es poden allargar fins a 2, 3 o 4 dies.

La meteorologia popular sol associar els canvis d'estació amb temporals de llevant, tret de l'equinocci d'estiu que s'associa amb la tramuntanada de Sant Antoni. Els altres temporals de l'any, que segons Josep Pla rarament manquen, setmana amunt setmana avall són: el temporal del rentabótes (equinocci de tardor), el de les faves (equinocci de primavera) i l'aiguat de SantaLlúcia (solstici d'hivern).