La meva coneixença amb l'Antonio ve de lluny, a la facultat de física,   

fèiem segon o tercer de físiques, no recordo bé, però vàrem descobrir 

que d'entre els que seiem de la meitat cap al final de la classe n'hi 

havia un que tots els dilluns portava tots els deures 

fets... curiosament poc després vàrem saber que era observador 

meteorològic de l'aeroport de Reus i treballava tots els caps de 

setmana per poder venir a classe els dies feiners. Així vaig conèixer 

l'Antonio Conesa que més tard ens va anar introduint en les feines que 

es podien fer al llavors INM i podríem dir que ell va ser el principal 

responsable de donar-nos a conèixer la seva feina als companys de 

classe i amb la casualitat que un cop acabada la llicenciatura vàrem 

aprovar en la mateixa oposició ara fa trenta-quatre anys, ell per interna i jo 

per lliure, amb la qual cosa vàrem compartir tot un curs de formació 

d'aquells d'abans que duraven gairebé un any i que va ser prolífic en 

delegats com podem veure a la foto: Antonio Conesa, María José 

Guerrero, Rafael Requena, Paloma Castro... Després del curs ell a 

Mallorca i jo a Las Palmas fins que vàrem tornar a coincidir quan va 

venir de delegat Barcelona i, per tant, molts d'anys en paral·lel. Tot i que no vàrem coincidir a predicció ell mai va oblidar-la, li 

agradava la feina de predictor i sempre que podia venia al GPV a 

comentar les prediccions i recordar-nos les bondats d'aquells panells 

de McIdas que es feien servir a Palma i per reblar el clau dues frases 

que feia servir molt en els briefings i que jo me les he fet meves 

també: "wishful thinking" i "too many cooks spoil the broth". També 

vàrem coincidir al Màster de Climatologia i mitjans de comunicació de 

la UB on si no recordo malament ell va fer la darrera classe poc abans de l'inici de la pandèmia.  

 

I finalment la seva darrera gestió pel que fa al meu lloc de treball. 

Ell ens va preparar la comissió de Servei per iniciar l'assessoria 

presencial al Centre de Control de Gavà convençut que calia engegar 

aquest servei i amb els predictors que portàvem més anys fent feina en 

aquesta especialitat que no envà era la seva preferida: 

l'aeronàutica. Del maig de 2019 quan ens va convèncer per deixar GPV 

i anar a Gavà ja no el vaig veure més tot i que ens varem enviar mails 

i em va facilitar aquell salvo conducte per poder circular en pandèmia 

i algunes videoconferències com la darrera del proppassat mes de 

febrer per tal de renovar la comissió de servei i passar a ser 

operatiu l'ACC de Gavà i on semblava plenament recuperat. Un bon gestor 

i la prova fefaent n'és aquesta operativa de l'únic centre de control 

amb meteoròlegs, funcionant des de 2019 gràcies a la seva tenacitat. 

Poc després ja no em va contestar els correus, va recaure, i ja no va 

tornar més a la feina. No vaig poder anar al funeral i em sap greu. Tot va ser molt ràpid: massa. I 

qui ho havia de dir quan el gener de 2020 vàrem coincidir al tanatori 

de les Corts en el darrer acte públic fora de la feina, al funeral de qui va ser catedràtic de Meteorologia de la UB i el nostre professor de 

l'especialitat, el Dr. Manuel Puigcerver. Que en pau reposi. 

 

Joan Arús